Luxemburg i Barcelona, 25 de juny de 2026.- Europa es troba en un punt d’inflexió. A mesura que la intel·ligència artificial, la computació d’alt rendiment i els desplegaments a la vora (edge) es converteixen en pilars fonamentals de la competitivitat econòmica i la seguretat nacional, ha emergit una realitat difícil d’ignorar: no pot existir sobirania tecnològica si els xips que executen la infraestructura i el software que la gestiona han estat dissenyats en altres llocs, estan governats des d’altres llocs i es troben sota el control de tercers.

Aquest és el problema que Europa i un nombre creixent d’organitzacions europees s’afanyen a resoldre, i és precisament per això que la col·laboració profunda i estratègica entre Openchip i SUSE és rellevant.

 

El cas de la computació sobirana europea

Avui dia, gran part de la infraestructura digital europea es construeix sobre una base de silici importat i stacks de software controlats per un nombre reduït de proveïdors no europeus. Aquesta dependència implica riscos reals: interrupcions en la cadena de subministrament, exposició reguladora, pèrdua de control sobre dades i càrregues de treball sensibles i una capacitat limitada per influir en els fulls de ruta que definiran la infraestructura crítica del futur.

La Comissió Europea ha reconegut directament aquesta bretxa i està impulsant polítiques per abordar-la (vegeu-ne més endavant). Per exemple, la tecnologia d’acceleradors de computació basada en RISC-V d’Openchip ha estat designada com un Projecte Important d’Interès Comú Europeu (IPCEI), un senyal clar que desenvolupar una capacitat computacional independent es considera ara una infraestructura estratègica i no un element opcional.

La sobirania en aquest context no significa aïllament. Significa tenir la capacitat de decidir on resideixen les dades, de quins proveïdors depèn un sistema i com evoluciona la infraestructura, sense quedar subjectes a decisions preses fora del control regulador i polític europeu.

 

Per què el hardware per si sol no és suficient

Aquí és on moltes converses sobre sobirania tecnològica es queden curtes: dissenyar un xip europeu és necessari, però està molt lluny de ser suficient.

El silici sense un ecosistema de software madur només permet avançar fins a un cert punt. El veritable valor de la infraestructura de computació es desbloqueja mitjançant els sistemes operatius, les capes d’orquestració, les eines de seguretat i les plataformes d’intel·ligència artificial que funcionen sobre aquesta infraestructura. Les empreses no despleguen únicament xips; això no seria suficient. Despleguen sistemes complets: piles certificades, suportades i preparades per a producció, capaces d’executar càrregues de treball crítiques amb confiança. Ambdós elements són necessaris per construir resiliència empresarial.

Aquesta és precisament la bretxa que una aliança hardware-software està dissenyada per tancar. Combinar hardware accelerador basat en RISC-V amb un stack de software empresarial consolidat significa:

• Certificació i validació del hardware davant de software real ja desplegat.
• Infraestructura provada a escala en centres de dades, operadors de telecomunicacions i entorns del sector públic.
• Capacitats d’intel·ligència artificial que van més enllà de la potència de càlcul, incloent-hi desplegament de models, controls de localització de dades i models, i garanties de seguretat que els clients preocupats per la sobirania realment necessiten.
• Una proposta comercial creïble que els clients poden adoptar immediatament, en lloc d’un full de ruta de hardware que hauria d’esperar anys per convertir-se en operatiu.

Els components tecnològics individuals per si sols no impulsen la sobirania. El que realment ho fa és una infraestructura hardware-software dissenyada conjuntament, desplegable, gestionable i fiable en entorns de producció.

 

Una aliança creada per a aquest moment

Aquesta és la lògica darrere de la profunda col·laboració entre Openchip i SUSE. Openchip aporta silici accelerador basat en RISC-V dissenyat específicament per a càrregues de treball d’intel·ligència artificial i supercomputació, juntament amb el software necessari per executar-lo. SUSE aporta dècades d’experiència en software empresarial de codi obert —SUSE Linux Enterprise, Rancher i SUSE AI— ja utilitzat i en el qual confien milers d’empreses, socis tecnològics i organismes governamentals d’arreu del món.

La col·laboració abasta diverses línies de treball concretes que porten tot el stack de productes de SUSE al silici d’Openchip i permeten oferir solucions d’infraestructura sobirana al mercat:

• Habilitació del silici: certificació i validació del hardware d’Openchip davant del stack de software de SUSE, garantint que el hardware arribi amb suport complet d’extrem a extrem.
• Software d’infraestructura: ampliació de SUSE Rancher amb els complements i operadors de Kubernetes necessaris per gestionar dispositius Openchip a escala, permetent que els desplegaments sobirans disposin de les mateixes capacitats de gestió de flotes i seguretat en què ja confien les empreses.
• Infraestructura d’IA: combinació de l’oferta de software d’infraestructura d’IA d’Openchip amb components certificats de la plataforma SUSE AI per oferir inferència d’intel·ligència artificial fiable en entorns de computació sobirana.
• Relació amb clients i ecosistema: portar conjuntament aquesta proposta al mercat en sectors com centres de dades, defensa, sanitat, telecomunicacions, HPC i intel·ligència artificial empresarial.

En conjunt, això reflecteix una cosa que sovint es passa per alt en el debat sobre la sobirania: la veritable independència tecnològica requereix aliances, no únicament productes aïllats. Cap proveïdor individual, ja sigui de hardware o de software, pot oferir per si sol un stack empresarial sobirà creïble.

 

L’impuls polític: Chips Act 2.0 i CADA

Amb els darrers esdeveniments, aquesta qüestió s’està convertint ràpidament en política comunitària. El 3 de juny de 2026, la Comissió Europea va presentar el seu Paquet de Sobirania Tecnològica, basat en dues propostes que responen directament a la necessitat de computació sobirana: el Chips Act 2.0 i el Cloud and AI Development Act (CADA).

El Chips Act 2.0 es basa en els 52.000 milions d’euros d’inversió mobilitzats pel Chips Act original, desplaçant el focus més enllà de la producció cap a la demanda. Introdueix els anomenats «Grand Challenges» per impulsar el desenvolupament industrial de xips estratègics, inclosos els acceleradors d’IA, i crea explícitament sinergies amb CADA perquè el creixement de centres de dades, proveïdors cloud i fàbriques d’intel·ligència artificial es tradueixi en una demanda real de silici dissenyat a Europa.

Per la seva banda, CADA aborda la part d’infraestructura: busca triplicar la capacitat de centres de dades de la UE en un termini de cinc a set anys i introdueix un marc de sobirania cloud per nivells, on les càrregues de treball més sensibles del sector públic requeriran proveïdors amb propietat europea, control europeu i transparència completa sobre la seva cadena de subministrament de software. També impulsa que la contractació pública valori el «valor afegit de la Unió», és a dir, si el hardware i el software que sustenten un servei han estat realment dissenyats i construïts a Europa.

Llegides conjuntament, aquestes iniciatives transmeten un missatge clar al mercat: Europa no està finançant únicament silici sobirà o software sobirà. La seva intenció és crear el marc regulador i de contractació que converteixi un stack hardware-softwarea sobirà en una necessitat comercial. Precisament aquesta és la bretxa que una col·laboració com la d’Openchip i SUSE està preparada per cobrir.

 

Qui se’n beneficia: els sectors que més ho necessiten

La infraestructura sobirana resol problemes concrets per a compradors específics:

• Centres de dades i operadors cloud que busquen opcions diferenciades d’infraestructura d’origen europeu per a clients sensibles a la sobirania.
• Empreses de sectors intensius en dades —sanitat, finances i indústria— on la residència de dades, les certificacions de seguretat i la continuïtat del subministrament a llarg termini afecten directament el risc i el compliment normatiu.
• Organitzacions del sector públic, inclosos centres HPC, que han de mantenir les dades de ciutadans i governs dins dels límits jurisdiccionals i reguladors.
• Organismes de defensa que no poden assumir dependència d’infraestructures que no controlen o auditen completament.
• Operadors de telecomunicacions, cada vegada més orientats cap a arquitectures de computació distribuïda i edge amb estrictes requisits de resiliència i localització de dades.

Per a tots aquests clients, el requisit no acaba en «hardware europeu». El que necessiten és un stack complet validat, des del silici fins a l’aplicació, que puguin desplegar i mantenir a escala.

 

Mirant cap al futur

Europa no ha d’escollir entre rendiment i independència, ni entre innovació i control. El que necessita és una infraestructura on el hardware i el software que l’executa siguin dissenyats conjuntament, validats i recolzats com un conjunt, per socis que entenen que la sobirania és, en última instància, un producte que s’ha d’entregar al client.

La feina que queda per davant —certificació, alineació de fulls de ruta i projectes pilot conjunts amb clients— és precisament el tipus d’esforç fonamental, encara que poc visible, que determinarà si la infraestructura sobirana es converteix en una opció real de desplegament o roman com una aspiració política.

Aquesta és precisament l’aposta de la col·laboració entre Openchip i SUSE.

Robin Giller, Chief Product Officer a Openchip